Agafar, sacsejar, olorar, mossegar, posar i treure…

18 mayo, 2019 0 Por Anna
Agafar, sacsejar, olorar, mossegar, posar i treure…


Si el sonall és la primera joguina pel nadó, la panera dels tresors podria considerar-se la segona, i el millor de tot és que no calen grans coses, aquí els objectes quotidians es converteixen en proposta de joc.

La panera dels tresors és un bon recurs per potenciar l’aprenentatge i el coneixement de l’entorn, i aprendre a poc a poc a gestionar l’acumulació d’informació sensorial. Una proposta senzilla i fantàstica per afavorir el desenvolupament sensorial i convidar al nadó al moviment i l’exploració. Un joc per despertar la curiositat a través dels cinc sentits, a més de ser una bona proposta per començar a treballar la coordinació ull-mà-boca, una de les primeres grans conquestes en el camí del seu desenvolupament.



Com funciona?

Tan fàcil com oferir als infants que ja s’aguanten asseguts (aproximadament cap als 6 mesos) una panera plana i sense nanses que els convidi a explorar el que conté, tan obert i creatiu com tu vulguis que sigui. Però lluny del que pugui semblar a priori, el contingut de la cistella no hauria de ser fruit de la casualitat i l’ideal seria que contingués una tria feta a consciència, basant-nos en uns principis molt senzills.

La panera dels tresors hauria de contenir una bona quantitat de materials diversos, de manera que s’estimulin tots (o la major part) dels sentits, i això s’aconsegueix amb objectes que aportin varietat de formes, textures, temperatures, colors, pesos, mides, sons, olors… D’aquesta manera el nadó tindrà multitud de característiques per explorar, i per fer-ho utilitzarà el tacte, la vista, l’oïda, l’olfacte, i el gust. Sobretot el gust, ja que a aquesta edat la boca és un mitjà per descobrir l’entorn, i per això és important que els materials que els oferim els mantinguem sempre nets.

També és important respectar el ritme del petit explorador, i deixar-lo fer amb autonomia, intentant intervenir al mínim i agafant el rol d’observadors. De fet, tot i que els materials que oferim han de ser segurs (especialment pel que fa a la seva mida i resistència), el joc d’exploració s’ha de desenvolupar sempre sota la nostra supervisió per evitar qualsevol mena d’ensurt.

I per tal de mantenir l’interès per la panera, a mesura que passen els dies és convenient anar renovant els materials, mantenint-ne alguns i canviant-ne d’altres. Tenint en compte, per exemple, les preferències que haurem observat, i mantenint sempre el factor ‘novetat’.



Així doncs, què hi posem?

Hi podem posar objectes naturals (fruites i verdures, pinyes, petxines i cargols de mar, taps de suro, esponges, cabdells de llana), de fusta (culleres, ous, castanyoles, pinces d’estendre la roba, i peces de formes diverses), metàl·lics (claus, culleres, llaunes, anelles, cadenes, campanetes), de roba (cremalleres, petites bosses amb herbes aromàtiques, cintes i teles, pilotes de tenis), de vidre (miralls, ampolles, i objectes de paper i cartó (com el tub del paper de vàter, paper de cuina i petites capses).



A partir de l’any, quan els petits ja són capaços de desplaçar-se i la panera dels tresors pot començar a quedar-los limitada, es pot evolucionar cap al joc heurístic (del que en parlarem en una altra ocasió).

I vosaltres, quins objectes hi heu posat que us hagin donat bons resultats?