Primeres vacances en família:
Còrsega, un nadó de 12 mesos i dues setmanes de furgo

27 julio, 2019 0 Por Anna
Primeres vacances en família: Còrsega, un nadó de 12 mesos i dues setmanes de furgo

Ara fa un any, l’endemà del primer aniversari de la meva filla i amb plena ressaca d’emocions, arrencàvem per començar les nostres primeres vacances com a família de tres. Nosaltres sempre hem sigut de fer quilòmetres i ens agrada la llibertat de moviment que ofereix la furgoneta, així que volíem provar de mantenir aquest tipus de turisme, ara també, amb la petita N.

 

Imagen que contiene exterior, cielo, montaña, agua

Descripción generada automáticamente

 

El repte: carreta i manta i un nadó

El destí escollit? Còrsega, una illa triada amb més dubtes que convenciment per la por a la logística de viatjar 16 dies en furgo, canviant cada dia de lloc i amb un nadó d’un any acabat de complir. Però ara, mirant enrere, estem molt satisfets de l’elecció. Còrsega va ser un gran descobriment, una illa amb paisatges poc domesticats, que encara sembla que pertanyi en gran part a la natura, on se succeeixen les carreteres de vertigen, de vertigen de debò, amb imatges espectaculars i on no és tan difícil trobar platges verges o, si més no, platges on poder estirar la tovallola respectant el teu espai vital, i on és possible no sentir pràcticament ni una paraula de català i castellà en dues setmanes. Sorprenent, no? Doncs així és Còrsega, una illa de la qual costa acomiadar-se…

Però al que anàvem, abans de marxar havíem fet una petita prova pilot, una nit a un càmping de prop de Palamós, i el resultat va ser desastrós, amb una nena saltant per dins la furgo com si es tractés d’un ‘chiquiparc’ i amb gens de ganes de dormir. Evidentment, després d’aquest petit tastet, jo encarava el viatge cap a Marsella (on agafàvem el ferri) amb molta preocupació pel panorama que ens trobaríem a les nits, ja que no és el mateix un apartament que un càmping, i no sabia com gestionaria possibles plors o rabietes sense acabar molt nerviosos. Per sort nostra, tot es va resoldre molt millor del que pensava i la clau va ser una bona logística.

 

Imagen que contiene exterior, árbol, automóvil, suelo

Descripción generada automáticamente

 

Fent maletes: “Què ens emportem”?

Per a qui li pugui interessar, aquí una llista dels nostres imprescindibles (i no tan imprescindibles) per sobreviure i gaudir d’unes vacances amb una petita furgo camperitzada i un bebè. No és una fórmula infal·lible, però són les conclusions que vam treure a partir de la nostra experiència i que compartim per si a algú li poden ser útils:

La motxilleta, la millor amiga de qualsevol que viatgi i no vulgui quedar-se bloquejat amb el cotxet als carrers empedrats, els camins de cabres, o pels qui vulguin arribar a platges menys massificades i poder fer excursions. A més, sempre és una aliada per dormir els petits en moments complicats o relaxar-los i ajudar-los a passar millor les estones que els poden resultar pesades.

 

 

Un bon avancé, a part de la furgo, on poder deixar tot l’equipatge i que a la vegada faci de sala/habitació per adormir els peques quan ja és tard però la furgo encara no està preparada per posar-los a dormir a dins (recordo que en el nostre cas parlem d’una furgo petita). Si ho aconseguiu, el regal és poder sopar en condicions, com una parella i sota un cel estrellat.

Pel que fa al cotxe és molt pràctic un organitzador de seient, nosaltres el portem sempre, no només quan viatgem, i ajuda a tenir localitzades algunes coses que hem d’agafar constantment: l’aigua, tovalloletes, xumets, etc.

També una trona portàtil d’aquestes que ocupen poc i són adaptables a qualsevol cadira, pot anar molt bé. Nosaltres no la portàvem, ja que en aquell moment no en teníem i el pla inicial era fer gairebé tots els àpats de fogonet, però ara sí que la portem sempre al cotxe per si de cas.

L’hamaqueta, per a nosaltres va ser totalment imprescindible, no només per tenir un lloc on poder posar-la a dormir a estones, sinó també perquè ens feia la funció de trona/cadira als vespres de càmping.

El mòbil com a reproductor de vídeos i cançons. L’objecte, segur, més impopular d’aquesta llista. Però sent realistes, una estona de Mic (digues-li Mic, digues-li vídeos de Pot petit) poden ser de gran ajuda. Tot i que nosaltres intentem evitar-los si no són necessaris, són una de les poques maneres efectives de posar la nostra filla en estat de pausa. I en un càmping, on cal muntar i desmuntar cada dia, els vídeos poden ser molt pràctics per a moments puntuals.

 

 

Desfent maletes: “Què ens podríem haver estalviat”?

Però no tot el que portàvem va ser tan útil, i en unes vacances d’aquest tipus l’espai va molt cotitzat… Primera experiència llarga de furgo des del naixement de la N., i per tant també vam pagar la novatada de passejar 2.000 km. un cotxet que no va trepitjar terra cors, i un bressol de viatge que vam utilitzar dos dies de setze. És possible que per a algú altre la logística els faci més necessaris, però en el nostre cas els dos objectes que més ocupaven van ser els que menys vam fer servir… Ja ho diuen que a vegades «menos es más».